ELS DRETS DE LA DONA I LA LLEI

AVUI, Dijous 8 de març de 1990
Quan el 1978 la Constitució espanyola proclamava la igualtat de tots davant la llei, al temps que expressament prohibia la discriminació per raó de sexe, s’obria una nova etapa normativa en què les lleis havien d’adequarse a aquest manament.
El 1981 el Codi Civil es va modificar a fons regulant la igualtat de les persones a l’hora de néixer amb independència de l’estat civil dels seus progenitors; la separació sense culpables i el divorci eren també passos endavant en aquesta línia.
Les dones adquirien així la cotitularitat de la pàtria potestat, la igualtat en l’administració de la societat de guanys i el dret a reconèixer els fils tinguts fora del matrimoni.
Però tot i ser important la millora, hi ha qüestions residuals que continuen deixant en el dret civil la dona en segon lloc. Així, encara avui en casar-se, si no fa capitulacions notarials, el matrimoni es regirà per les normes que corresponguin al veïnatge del marit, i tampoc podrà reconèixer un fill que neixi d’un home diferent del marit si no està separada encara que sigui de fet.
D’altra banda, les lleis penals, pendents d’una reforma global, varen fer variacions de gran transcendència per a la dona. Així el 1989 va quedar tipificada com a violació qualsevol penetració anal, bucal o vaginal feta amb força, intimidació o amb dona privada de raó o sentit o amb nena menor de dotze anys. Es va crear el delicte específic d’impagament de pensions derivades de processos matrimonials i aquell que queda configurat per una actitud reiterada de maltractament en l’àmbit domèstic.
Totes aquestes millores formen part dels punts que el movimenmt feminista reivindicava des de feia molts anys. Però encara que són importants, no recullen tot el que s’assenyalava com injust.
Per exemple, el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs va ser insuficientment recollit en la reforma de 1985 i avui és una de les assignatures pendents més importants a resoldre.
Un altre aspecte que resta per desenvolupar és el de l’equiparació de les parelles de fet al matrimoni, pel que fa a les relacions amb tercers com són els arrendaments d’habitatges, la succesió intestada, els beneficis fiscals, les prestacions de la Seguretat Social o els drets laborals.
La manca de regulació d’aquestes convivències és probablement la situació més discriminatòria que pateixen els ciutadans i que sorgeix, no de la llei sinó de la seva inexistència. En dret comparat es aquest també l’aspecte que ens situa més a la cua dels altres països europeus de la nostra àrea. Sovint els problemes que la dona té són derivats no tant de la llei com de la seva aplicació.
Aquelles qüestions que la gent del carrer ja té clares i assumides en moltes ocasions no ho estan tant pels tribunals de justícia, i això fa que es reprodueixin situacions absurdes.
Així, encara hi ha sentències judicials que parlen de l’obligació sexual de la dona casada i d’atenuant del marit, per ser-ho, quan la viola. D’altres posen la mínima pena al marit que ha maltractat dins la llar l’esposa , per molt que aquesta porti certificats mèdics.
Tampoc no han desaparegut actituds de dissuasió per part d’alguns funcionaris policials i/o judicials quan una dona vol denunciar el seu marit.
S’avança en l’actitud d’alguns òrgans judicials i del fiscal pel que fa al tractament de les víctimes d’agressions sexuals, però encara avui l’administració de justícia és rígida, freda i traumàtica.
Caldria també tenir en compte les circumstàncies especials que concorren a l’hora de valorar la prova i evitar exigir més que en altres casos. Si la llei millora, però l’òrgan judicial tendeix a tenir més dubtes per valorar en consciència el testimoni d’una violada que el d’una persona que ha estat robada, no haurem aconseguit sortir d’allà on érem.
La lluita feminista ha plantejat la qüestió relativa a la protecció legal des d’una perspectiva profundament transformadora. El que es pretén és que la llei i l’administració de justícia assegurin un ordre de valors que jerarquitzi la vida i la integritat física i psíquica per sobre d’altres drets com la propietat o l’honor.
La imparcialitat e l’administració de justícia es demostrarà sobretot amb la seva intolerància a la vulneració dels drets de les dones.
Per tot això encara avui el 8 de març té un contingut reivindicatiu important que recull el dret de la dona treballadora però arriba molt més lluny.