2.2.4.- Tribuna publicada en «AVUI» el 3/1/99 respecto de la situación en estos momentos de la violencia hacia las mujeres.
EL CRIM ENCOBERT MES ESTES
Diario AVUI 3 de Enero de 1998
La violència contra les dones com a forma específica d´agressió és una realitat històrica que s´ha mantingut silenciada durant segles.
Per legitimar aquestes conductes s´usen expressions tan significatives com «si el marit la pega, per alguna cosa serà» o «que més voldries tu que et violessin», frases que encara avui no han desaparegut.
La sordidesa, la vergonya i l´aïllament han configurat situaciones de veritable tortura física i psicològica en un entorn, el familiar, que genera una especial indefensió per la víctima perque contra ell no es prevé.
Les dones que han patit aquests maltractaments, en molt poques ocasiones han denunciat al seu agressor, per por a nous atacs amb els que han estat amenaçades i, també, per un específic sentiment que les fa considerar-se socialment denigrades i, per aquesta raó, prefereixen ocultar-ho.
La desconfiança en unes intitucions que tradicionalment han marginat a la dona, constitueix també, un fre per portar la qüestió davant els tribunals de Justícia.
El maig de 1.989, la Comissió de Drets Humans del Senat elaborà un estudi sobre la violència en la llar i remarcava, en el seu informe, la gravetat, indefensió i extensió real d´aquestes pràctiques, així com la seva escassa punibilitat malgrat constituïr «un problema social per la seva magnitud.»
De la mateixa manera, a través de la memòria anual de la Fiscalia, s´obtenen dades que indiquen que, en les causa seguides per agressió sexual, recau un porcentatge més elevat d´absolucions que en les obertes per altres delictes.
El Defensor del Poble i el Consell General del Poder Judicial han fet públic, aquest any, ambdós informes que coincideixen tant amb el que el seu dia va expressar la Comissió del Senat, com amb el que recomanen els organismes internacionals.
Per pal.liar aquesta situació, tant el Senat aleshores, com el Defensor del Poble ara, adverteixen de la necessitat d´un tractament acurat per part de l´Administració de Justícia, tant en relació a la valoració que es fa de la declaració de la víctima, com a la recollida d´altres proves i en l´aplicació de la legalitat vigent.
S´assenyala de forma clara que la causa que origina aquests comportaments no es altra que la situació estructural de desigualtat real en la que, encara avui, es troben les dones, ja que l´alcohol, atur o pobresa que s´adverteixen en alguns casos no és, en realitat, l´origen del fenomen, sino que actua com a desencadenant.
La legislació ha avançat sobretot pel que fa referència a la violació i agressions sexuals, que fins 1.989 es regulava per criteris del segle passat. El vigent Codi Penal ha suposat també la seva configuració d´acord amb alguns criteris històricament reivindicats pel moviment feminista, però encara avui, perduren certes llacunes incomprensibles i la interpretació que els tribunals fan de la Llei continua carregada de ideologia.
Ara ha entrat en el Congrès dels Diputats i per la seva tramitació pel procediment d´urgència, un Projecte de Llei Orgànica per modificar el Codi Penal i la Llei d´Enjudicament Criminal pel que fa referència a la violència en la familia. Aquesta iniciativa és important perque millora els instruments legals existents per combatre-la.
Inclou als ex-cònjuges o excompanys, que, malgart no conviure, ejerciten la violència.
Amplía el maltractament, també, al psicológic, tota vegada que aquest es dóna també en l´àmbit familiar de forma reiterada i no estava inclòs en la figura penal específica que es creà al 1.989.
Precisa millor el concepte d´habitualitat de forma que s´entengui com la repetició propera en el temps de conductes del mateix tipus tant si s´han denunciat con si no.
Preveu, d´altra banda, expressament, la possibilitat d´acordar l´allunyament de la víctima com a mesura cautelar, per assegurar la seva protecció, abans de la Sentència ja que fins ara hi havia molta indefensió en situaciones que, com s´ha vist, eren greument perilloses per a les dones.
No obstant això, continua deixant sense contemplar algunes qüestions importants, com són el fet que perdura la possibilitat de la pena de multa en els supòsits de condemna; que les amenaces amb armes encara són considerades com a faltes lleus, en comptes d´ésser delictes com caldria i que es manté, com fins ara, la prohibició d´ascendents, descendents, germans i afins d´exercir l´acusació en les causes penals que no siguin per delictes comesos contra ells mateixos.
Aquestes millores poden ser importants, però la seva eficàcia depén, en gran manera, de l´actitud que tingui l´Administració de Justícia enfront les denúncies que se li plantegin.
Cal dir que, fins ara, s´ha constatat una inhibició important dels jutges en l´aplicació de la norma penal prevista pel càstig dels maltractadors. Ho va dir el Magistrat Ramón Saez Valcárcel en les Jornades de Formació del Consell General del Poder Judicial el juny de 1994, ho repeteix la Circular 1/98 de la Fiscalia General de l´Estat, ho han constatat els estudis fets per l´Associació de Dones Juristes THEMIS i l´Asociación Libre de Abogados.
És cert que la sensibilitat dels òrgans judicials ha millorat enormenent en aquests darrers anys, però encara perduren, en aquestes causes, més absolucions o l´aplicació de més circunstàncies atenunats que en qualsevol altra.
També existeixen jutges que encara consideren que la negativa verbal d´una dona no és suficient per entendre la seva oposició o exigeixen resistència a una relació sexual no consentida i inclús diuen que la violació del marit és una forma atenuada.
Hem vist sentències que rebaixaven la condemna del marit que havia pagat a l´esposa per gelosia, entenent que era una atenuant de transtorn mental.
Els mitjans de comunicació, al fer-se ressò d´aquests processos, han contribuit enormement al seu avenç ja que la publicitat dels criteris usats ha provocat un debat.
Ja que estem sortint del silenci, no dubtem, doncs, en donar la importància que mereixen pràctiques que han suposat una flagrant vulneració dels drets humans dirigida contra un sector de la població precisament per la seva diferència de sexe.
Quan es cumpleix el cinquantenari de la Declaració Universal dels Drets Humans, hem de dir, des del lloc que ocupem en la nostra societat, PROU a aquests comportaments que les Nacions Unides vàren anomenar «el crim encobert més estès de l´humanitat»